Crònica
El dia 4 vàrem inaugurar l'Escola d'Estiu: rumb a la democràcia participativa. L'objectiu de la mateixa era apuntar l'adreça, el sentit d'un camí que algunes persones estan iniciant des de les institucions, i unes altres estan vivint des de la realitat de diferents col·lectius socials. Un camí que requereix d'orientacions, buscar les petjades d'uns i d’altres que van caminar abans, compartir l'experiència, reflexionar sobre les coordenades i la invitació a sumar cada vegada més actors i persones en aquest passeig.
Però l'Escola també ha estat un espai per reflexionar en la quotidianitat de les nostres organitzacions, col·lectius, grups o comunitats. Del macro al micro, de l'instituït al instituint, s'ha transitat pels diferents nivells de democràcia (com a forma de govern i d'autogovern)
Un projecte impulsat en el marc del Conveni amb la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que ha comptat amb un compromís extra d'aquesta institució amb la implicació del propi personal tècnic vinculat a la mateixa. També s'han sumat en qualitat d'ens col·laboradors la Regidoria de Participació de l'Ajuntament de València i el Servei de Transparència i Govern Obert de la Diputació de València, tenint representació de professionals procedents d'ambdues administracions.
L'Escola ha pretès crear un espai de diàleg entre el nivell polític, el tècnic i el representat per la ciutadania, sent un embrió per a futures xarxes i suports de col·laboració, transferència de sabers i de pràctiques.
A continuació, es descriu succintament el passeig per quatre intensos dies de treball, comptant amb les fotografies i testimoniatges que han cedit algunes persones participants, especial esment a Concha Martínez pels seus reportatge publicat en xarxes socials.
Mesa d'inauguració de l'Escola
D'esquerra a dreta: Degà de la Facultat de Ciències Socials, Ernest Cano; Secretària Autonòmica de Transparència, Zulima Pérez; Secretària General de la Universitat de València, Mª José Añón; Regidor de Participació de l'Ajuntament de València, Jordi Peris; i la Directora de l'Escola, Carmen Montalbá. Imatge cedida per Concha Martínez (alumna de l'Escola d'Estiu)
Dia 4. Eix “Polítiques públiques que aprofundeixen en la democràcia”
Ricard Vilarregut obria la seua intervenció dient "sí es pot en el carrer, però no es pot en les institucions". Els ajuntaments han de fer partícips a la ciutadania del procés polític, facilitant així la trobada entre la pròpia ciutadania. La realitat concreta de cada municipi marca el com serà aquesta trobada, tenint en compte que la major part de la ciutadania no forma part de col·lectius, acceptant per endavant i amb honestedat, que qui fa la pregunta, domina el procés participatiu (Crònica cedida per Concha Martínez, alumna de l'Escola).
Molt interessant i debatuda va ser la síntesi que ens va presentar relativa a l'evolució de les “formes de govern” i “governança”. Suggeridor com a matriu d'avaluació per a valorar en quin punt estem i quin camí volem recórrer.
Conferència inaugural: “Coproducció de polítiques públiques” a càrrec de Ricard Vilaregut. Politòleg de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Les intervencions realitzades per les representants de l'Ajuntament de Barcelona i de Madrid van enunciar la dificultat per a casar la democràcia participativa en el marc de la democràcia representativa. Els vímets amb els quals impulsar la participació parteixen d'institucions verticals i amb una xarxa d'agents en el territori desigual en termes de distribució del poder.
“La participació segueix sent un annex de l'acció de govern i l'increment de l'arquitectura institucional participativa no ha vingut acompanyat d'un ascens en la confiança dins de la política formal. La incidència en la presa de decisions és molt feble amb mancança de cultura participativa” (crònica de Concha Martínez, alumna de la EV).
En aquest sentit, Laia Forné va aportar el concepte de “democràcia distribuïda” fonamentat en la cessió i distribució del poder a la ciutadania, en virtut a quatre canals:
- Participació ampliada: espais de diàleg entre institucions i ciutadania. Heterogeneïtat d'instruments: òrgans, normes, consells de barri, processos de participació, pressupostos participatius, etc.
- Autogovern, passar a formar part de la gestió d'equipaments (gestió cívica) o la gestió pública de comuns urbans. Autogestió i custòdia pública.
- Control ciutadà. Referèndums, consultes, transparència i codi ètic, entre uns altres.
Finalment, l'Ajuntament d’Otxandio, una població de Biscaia d'1.300 habitants, se'ns revele com l'escenari on la democràcia participativa ha aconseguit la seua maduresa i ja s'assenyala el camí de la democràcia directa. La Herri-Ona (moviment popular) trenca amb la lògica de la representativitat i planteja la necessitat d'un mínim relat comú. La “foto” que representa l'acceptació per part de tots els partits (govern i oposició) que el Consell Ciutadà siga qui impulse les polítiques públiques locals a desenvolupar.
Experiències: Transitar de la democràcia representativa a la participativa o a la radical.
- Montserrat Galceran. Ajuntament de Madrid
- Laia Forné. Ajuntament de Barcelona
- Kimetz E.Munitza. Ajuntament d'Otxandio
Dia 5. Eix “Metodologies participatives en la investigació i acció comunitària”
Participants escoltant. Imatge de Concha Martínez.
El dia 5 de juliol iniciem la segona jornada, amb molta expectació i amb més públic assistent. Una de les necessitats més expressada entre aquest públic ha estat el coneixement d'experiències concretes en el marc de metodologies participatives i, particularment, de pressupostos participatius.
|
|
Representants de la RED CIMAS: Tomás Villasante i Loli Hernández. Imatge cedida per Concha Martínez.
La parella formada per Tomas Villasante i Dolores Hernández, promotors de la RED CIMAS, internacionalment coneguts pel seu treball en la Recerca-Acció Participativa, van convidar des del primer minut a la reflexió i al diàleg col·lectiu, llançant preguntes provocadores tals com: què volem canviar? Per a què volem canviar? Què és la participació? Quanta i de qui és suficient? etc.
Dues idees força apareixien de manera reiterada en les respostes o debats que es promovien des del grup: no confondre el símptoma o el dolor amb el problema i, per tant, cal realitzar una escolta profunda. El procés participatiu apareixia així justament com la construcció col·lectiva del problema.
Es va insistir en la diferència entre els processos de consulta i de participació en si mateixa, no podent-los confondre. I tot açò, des de les diferents posicions que es dibuixen en el circuit del poder democràtic, des dels diferents nivells (necessitats i capacitats) i actors (administració, govern, personal tècnic, ciutadania).
Dia 6. Eix “Intel·ligència col·lectiva”
En l'obertura del taller del dia 6, Fernando ens proposa els següents objectius per aconseguir en aquesta sessió:
- major creença en els grups,
- amb dues o tres mirades més tècniques sobre els grups,
- tres o quatre recursos per a aplicar des de ja per a incrementar la intel·ligència col·lectiva,
- i alguna idea per a la vida.
L'eix sobre el qual va gravitar tota la seua intervenció va ser “el grup és més intel·ligent que jo” (saviesa col·lectiva). A partir d'aquesta tesi, va realitzar una clarificació conceptual i classificació de grups en funció de les maneres d'interacció, centrant-se en els grups sinèrgics o multiplicatius com aquells que arriben a bons resultats i tindran una vida interessant.
Va aprofundir mitjançant diferents tècniques en la producció de la intel·ligència col·lectiva que vam poder vivenciar.
Va enunciar la font de conflicte més comú en l'oposició sistemàtica i la forma de superar-la. I finalment, ens va permetre bussejar en les diferents modalitats de pensament (creatiu, crític, operatiu, valoratiu, revelador i informatiu).
Psicòleg i Sociòleg. Membre d’Iniciatives CSE i del Consell Assessor de l’àrea Educativa de FUHEM
Dia 7. Eix “Fòrums en la plaça: espai de diàleg orientat a l'intercanvi d'idees i experiències”
Resulta difícil resumir una sessió tan intensa en activitat i participació. Aquest taller s'ha iniciat com un procés de participació en si mateix. De la mà de David Villota vam poder entrar en un Fòrum on es van expressar, en qualitat de rols, diferents veus: responsables públics, personal tècnic i ciutadania.
 |
|
Fòrum facilitat por David Villota. Antonio Moreno explicant. Imatges cedides per Concha Martínez.
A continuació Antonio Moreno va intervenir per a motivar la participació de tot el grup i permetre que es manifestara la intel·ligència col·lectiva i arribar a l'acord grupal, assenyalant la importància de la confiança en el propi procés grupal, admetre la diversitat i, de nou, la importància de l'escolta.
Finalment, tanquem aquests quatre intensos dies amb la producció d'una composició musical organitzada pel grup de percussió Borumbaia. Cadascun/a assumim la nostra part, de manera entusiasta, confiant en els/les altres, vam ser capaços de generar una peça col·lectiva que difuminava la inexperiència d'alguns/nes i subratllava la bellesa de la producció col·lectiva: trobem el camí! Moltes gràcies per cedir la vostra veu, les vostres oïdes i el vostre ritme a aquesta causa, la nostra causa.
Col·laboren
